mac  mac  [AF]

  1. s.m. cuantitât di rosis, parts di plante o sim. cjapade sù e tignude adun, in câs ancje leade"Siorute!" i disè Anute une dì tal curtîl, fermantsi cu lis fuarpiis par aiar intune man e cuntun mac di gjorgjinis ta chê altre "o varessin pensât di domandâi un plasê…" (Pieri Menis, Sul agâr); Hans si presentà in cjase, cuntun mac di rosis par Gjovane e une butilie di sgnape pal so om (Roberto Ongaro, Il muc); doi macuts di pontis di urtiçons, cuatri grampis di rîs, une cevole taçade par fin, dôs sedons di vueli (Giorgio Pascoli, Il Litum: jerbis salvadiis te cusine)
    Cfr. macet
    1. ancje in riferiment a robis leadis dongje intune cierte cuantitât, ancje se no son rosis o parts di plantece biele improvisade! / Cui se varès spietade / un mac di gjalinacis! … / E in chel fiascon? … cercjìn… / Cospeto! e ce bon vin! (Pieri Çorut, Ce biele improvisade!)
  2. s.m. cuantitât di elements dâts dongje, simii par forme e par funzional veve ancjemò un mac di letaris che il cugnât di lôr pari al veve scrit de Argjentine par putrops agns a dilunc (Agnul di Spere, I prâts des Savodagnis); su la spuinde trê di lôr a rezin il cjaveç di un mac di cuardis (Ivano Urli, Storie di Min)
    1. serie complete di cjartis di zûcscualchi vieli i lave dongje, messedant un mac di cjartis. «Eliseo, fasêso une partide?» i domandavin (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
    2. cuantitât di clâfs dadis dongje cuntun anel, cuntun puarteclâfs o sim.a veva tirât four da la sacheta, sot il grimâl, il mac da li clâfs (Novella Cantarutti, Li clâfs)
    3. cuantitât di robis, ancje no materiâls, che si puedin considerâ tune stesse categoriesi rivà ai 21 di Mai cuntun mac di chês ativitâts definît e di tradusi in convenzions tra l'Olf e i sogjets che lis varessin realizadis (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
  3. s.m. (fig.) grande cuantitât di personiszovins e fruts a 'nd jere a macs tes fameis (Riedo Pup, Murî di fam cui camarins plens)
    Sin. grum , sdrume , sdrum , slac , pac , tasse1
    1. masse di personis pôc diferenziade, là che cdn. al fâs spici Micui a jerin une famee di bolpats che a tiravin a lavorâ fin tart. Un curtîl simpri indafarât come un mulin e lis feminis propit sieltis tal mac par vê gust di lavorâ (Maria Forte, La tiere di Lansing); che nus covente une grande cjarie di umiltât par acetâ lis critichis che o mertìn e un grant coragjo par fâ, cence pôre, chês che a son di fâ, cence mai tirâsi fûr dal mac (Riedo Pup, I furlans e la Vite Catoliche)
      Sin. grum