macet  /-èt/  ma|cet  [AF]

  1. s.m. cuantitât di rosis o ancje di altris parts di plantis cjapadis sù e tignudis adun, ancje leadisNunziadine e tignive ben stret sul cûr un macet di violis (Arturo Feruglio, I stivâi di Zuan Batiste); e poià tune tace un macetut di canelats cussì ros che al someave che a scjaldassin lis mans (Maria Forte, Varc di confin); i oms ducj sudâts che a puartin i confenons e i standarts di sede cuntun grant macet di bos in ponte (Pieri Somede dai Marcs, Corpus Domini)
    Sin. mac
    1. (fig.) cuantitât di robis dadis dongje come rosis la grant place de glesie e je dute un splendôr: lampadinis a macets , a festons, a arcs a àn imbastide une maraveose fantasie di colôrs (Pieri Somede dai Marcs, L'ultin cordo)
  2. s.m. cuantitât di rosis, di jerbe o di spîs cjapâts sù e peâts adun