scriulâ  scri|u|lâ  [CO]

  1. v.intr., v.tr. mandâ fûr la vôs une vore a fuart, sedi cun peraulis che dome cun viers o sunsûrs, par clamâ, laudâ, protestâ, cridâ, fâ fieste e v.i.i zovins daûr a zigavin, a cjantavin, a scriulavin (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); cussì, cu la armoniche devant di ducj, il trop si jere butât, scriulant e vosant sot dai balcons des fantatis dal paîs (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
    Sin. berlaçâ , ciulâ , craçâ , cragnâ , cridâ , cuarnâ1 , disgosâsi , fâ vôs di Atile , fricâ , sbardaiâ , zigâ , spampanâ , tambarlâ , tampiestâ , trombonâ , ucâ , urlâ , vosonâ , vuacâ , vuicâ , berlâ , sberlâ , vosâ
    1. ancje di bestie o di element naturâl o di ogjet, fâ un sunsûr fuartla çuvite e scriulà (Domeni Zannier, La crete che no vai); il caretin al dismontà de alture ciulant e scriulant su lis rovedis (Maria Forte, La tiere di Lansing)