scriulâ
scri|u|lâ
[CO]
-
v.intr., v.tr.
mandâ fûr la vôs une vore a fuart, sedi cun peraulis che dome cun viers o sunsûrs, par clamâ, laudâ, protestâ, cridâ, fâ fieste e v.i.:
i zovins daûr a zigavin, a cjantavin, a scriulavin (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve);
cussì, cu la armoniche devant di ducj, il trop si jere butât, scriulant e vosant sot dai balcons des fantatis dal paîs (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
Sin. berlaçâ
, ciulâ
, craçâ
, cragnâ
, cridâ
, cuarnâ1
, disgosâsi
, fâ vôs di Atile
, fricâ
, sbardaiâ
, zigâ
, spampanâ
, tambarlâ
, tampiestâ
, trombonâ
, ucâ
, urlâ
, vosonâ
, vuacâ
, vuicâ
, berlâ
, sberlâ
, vosâ
-
ancje di bestie o di element naturâl o di ogjet, fâ un sunsûr fuart:
la çuvite e scriulà (Domeni Zannier, La crete che no vai);
il caretin al dismontà de alture ciulant e scriulant su lis rovedis (Maria Forte, La tiere di Lansing)