cragne  cra|gne  [FO]

  1. s.f. materiâl che al è sporc e che al sporcjeun tuf trement di sudôr e di cragne che ti cjoleve il flât (Enrico Martina, Ricuarts e inlusions); al fâs il saldadôr intune vecje fabriche, dulà che a son cragne, fum e pôcs bêçs (AAVV, Sul florî)
    Sin. sporc , cragnerie
    1. robe sporcje, ogjet sporcpecjât che a si viodin dispès porcariis e cragnis butadis dentri [tes roiis] (Emma Cattarossi, Giovanni De Mezzo, Lis roiis di Udin e la lôr vite)
      Sin. porcarie , cragnerie , cragneç , sporcheç
  2. s.f. cundizion dal jessi sporcîr mi contave / che no si lave / muse, ne mans, / za che inte cragne / si sta plui sans (Pieri Çorut, No ocor ploie)
    Sin. sporc , sporcjisie , cragnerie
  3. s.f. (coloc., pop.) ce che al è stât fat mâl, che nol plâs, che al è brut daûr di criteris estetics, tecnics, artistics, e v.i.chês cragnis che ti fasin studiâ su cierts libris di art moderne no mi disin nuie (Checo Tam, La maree nere)
    Sin. boiade , cjiade , mierde , orôr , putanade , stupidade , porcarie , cagade , cazade
    1. persone o robe che no plâs, che no à valôr, che no sa fa, che si vûl definî in maniere une vore negative"Miarde di omp! I ûl di chel pôc di stomi dome a cjalâti…! La cragne di omp che tu sês…!" (Alviero Negro, Strumîrs e Çambarlans); in chê cragne di vuere Hitler al à tirâts dentri ancje vecjos e fruts (Ivano Urli, Storie di Min)
  4. s.f. robe che no covente, che no zove, che no vâl nuierivâ a disberdeâ lis informazions che a contin di chês altris cragnis mediatichis in circolazion (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
    Sin. catan , strafaniç , fufigne , striament
  5. s.f. robe di nissune impuartanceno passave zornade che tal refetori no sucedès une piçule barufe, une tichigne, un zigament, te maiorance dai câs par cragnis di nissun cont (Franca Mainardis, Aiar di cjase)
    Sin. cagnere1 , fufigne
  6. s.f. (fig.) fasse plui basse e degradade de societâtun ambientat dulà che e va a bevi dome la cragne
    Sin. canaium , intate , intausse , marmaie , marmaium , miserie1 , naie , valadrive , voladive
  7. s.f. (fig.) degradazion morâl, azion, compuartament di condanâ dal pont di viste morâlse ducj i umign a pensassin ae lôr cragne, vadì che nol coventarès nissun diluvi universâl par lavâ il mont (Josef Marchet, Il salon dal barbîr); se jo no volès ben al gno paîs, mi infotarès des sôs tristeriis e des sôs cragnis (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini)
    Sin. miserie1 , porcarie , carognetât , soçarie , perversion , vergogne
  8. s.f. [BF] persone masse tacade ai bêçs o a interès meschins
    Sin. cragnin