gri  gri  [FO]

  1. s.m. inset neri cun antenis lungjis che il mascli al fâs un sunsûr carateristic, lat. sient. Gryllus campestrissi sintivin i grîs vie pes braidis e il rusignûl tes boschetis de Urane (Meni Ucel, Otavari a Madone); uì intor, uciei, grîs e ciali a vevin un cjantâ flapît (Novella Cantarutti, Scûr e lusour); i doi fantats […] a saltavin come grîs spaleris e rivâi (Alan Brusini, Come tai romançs)
    Var. gril
    Cfr. griâ , griade , griarili , avostan , griesse
  2. s.m. (fig.) idee o voie imburide e capriçosechel nol jere un zovin par jê, frute serie, cence grîs pal cjâf (Cristina Noacco, Faliscjis); [il consei comunâl] al po nome proponi cualchi proviodiment, che il prefet al aprovarà o nol aprovarà, daûr che i saltarà il gri (Josef Marchet, No sin contents!)
    Sin. capriç , creste , fantasie , menade , tîr , voie , camofe , estri , insumiament , balin , smanie , mateç , matetât , pice , sbisie
Polirematichis e espressions idiomatichis