talpassâ  tal|pa|ssâ  [CO]

  1. v.tr., v.intr. cjalcjâ cui pîtsal coreve a foropâ cuntun len ducj i furmiârs che al cjatave par dopo talpassâ lis furmiis che a scjampavin spasimadis (Alviero Negro, Il Nin); si sint un talpassâ sul solâr de cusine e subit dopo e comparìs une musate sui veris de puarte dal fogolâr. Al è Zenco (Meni Ucel, La ombrene)
    Sin. pescjâ2 , calpestrâ , tibiâ , folpescjâ , folpeâ , malabiâ
  2. v.tr. (fig.) tignî sometût, oprimût o reprimût"[...] e rês, e conts, e vescui, e imperadôrs a pleânus la schene... Ma no son rivâts a talpassânus il cûr e a pleânus i siums..." (Alviero Negro, Int di masnade); democrazie che dispès e ven talpassade di un populisim deteriôr (Claudio Sangoi, Un at politic pe mont)
    Sin. pescjâ2 , bati , sotanâ , somerzi , cruziâ , lambicâ , tormentâ , travaiâ , tudâ , tumiâ , fruçâ , malabiâ