talpassâ
tal|pa|ssâ
[CO]
-
v.tr., v.intr.
cjalcjâ cui pîts:
al coreve a foropâ cuntun len ducj i furmiârs che al cjatave par dopo talpassâ lis furmiis che a scjampavin spasimadis (Alviero Negro, Il Nin);
si sint un talpassâ sul solâr de cusine e subit dopo e comparìs une musate sui veris de puarte dal fogolâr. Al è Zenco (Meni Ucel, La ombrene)
Sin. pescjâ2
, calpestrâ
, tibiâ
, folpescjâ
, folpeâ
, malabiâ
-
v.tr.
(fig.)
tignî sometût, oprimût o reprimût:
"[...] e rês, e conts, e vescui, e imperadôrs a pleânus la schene... Ma no son rivâts a talpassânus il cûr e a pleânus i siums..." (Alviero Negro, Int di masnade);
democrazie che dispès e ven talpassade di un populisim deteriôr (Claudio Sangoi, Un at politic pe mont)
Sin. pescjâ2
, bati
, sotanâ
, somerzi
, cruziâ
, lambicâ
, tormentâ
, travaiâ
, tudâ
, tumiâ
, fruçâ
, malabiâ