clanfar /clà-/ clan|far [CO, TS]
-
s.m.
artes.
(or.)
artesan che al lavore cun laminis di metal, soredut par fâ cuvierts, gornis, condotis e v.i.
Sin. bandâr -
s.m.
cualsisei monede e tal pl. i bêçs:
no i vegnin mico jù pai cops i clanfars nancje a lui! (Lucio Perès, Vigji il vuardian)
Sin. boro , carantan , crût , craizar , palanche , svanzighe , ghelar , clincar , franc , cuatrin , solt , brustul , monede , patan , sclanfar , fliche1 , bêç , arzan , sclincar , centesim , sclanfe , spinfar