clanfar  /clà-/  clan|far  [CO, TS]

  1. s.m. artes. (or.) artesan che al lavore cun laminis di metal, soredut par fâ cuvierts, gornis, condotis e v.i.
    Sin. bandâr
  2. s.m. cualsisei monede e tal pl. i bêçsno i vegnin mico jù pai cops i clanfars nancje a lui! (Lucio Perès, Vigji il vuardian)
    Sin. boro , carantan , crût , craizar , palanche , svanzighe , ghelar , clincar , franc , cuatrin , solt , brustul , monede , patan , sclanfar , fliche1 , bêç , arzan , sclincar , centesim , sclanfe , spinfar