bandâr ban|dâr [CO, TS]
-
s.m.
artes.
artesan che al lavore cun laminis di metal, soredut par fâ cuvierts, gornis, condotis e v.i.:
comprâ bandons cal bandâr Roldo (Luciano Spangher, I siet dal palaz dai Attems);
[no son puarets] nancje i trê marangons, ne il carêr, ne il fari, ne i doi imblechegomis, ne il bandâr, ne il fornâr, ne il purcitâr (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini)
Sin. clanfar
Var. bandêr