cuatrin  /-ìn/  cua|trin  []

  1. s.m. monede di valôr di cuatri denârs e par estension monede di pôc valôr o monede in gjenerâl, soredut in espressions negativissoi com un compradôr sença un cuatrin (Eusebi Stele, A la murosa); po di dote no à nancje un cuatrin (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1824)
    Cfr. franc , carantan , crût , bêç , monede , boro , brustul , centesim , clincar , craizar , palanche , patan , sclanfar , sclanfe , solt , spinfar