sglovâ
sglo|vâ
[CO]
-
v.tr.
rompi une glove, un ramaç:
une buere rabine che e sdramassave lis plantis, puartantjur vie lis fueis e sglovant i ramaçs (Pieri Menis, Sul agâr);
i raps a pesavin simpri un chilo dal un e a sglovavin i vidiçs (Maria Forte, Cjase di Dalban)
-
v.intr.
(estens.)
di aiar, soflâ in maniere une vore violente:
al è stât une gnot che al ploveve a selis e al sglovave un aiarat ruspi (Maria Forte, Dome la cjampanute di Sant Bortul)
-
v.tr.
(fig.)
rompi, crevâ, distruzi, separâ no dome glovis o ramaçs, ma cualsisei robe materiâl o imateriâl:
il gran versôr [de vuere] / al sglove, al çoncje, al romp, al smôf, al svierse, al sdrume / il mont invidrignît (Ercole Carletti, La gnot di Nadâl)
Sin. disfâ
, distruzi
, sdrumâ
, crevâ
, slambrâ
, sbregâ
, sassinâ
, scuancassâ
, fracassâ
, sfracassâ
, scloteâ
, discloteâ
, disbletâ