imbolognâ  im|bo|lo|gnâ  [CO]

  1. v.tr. fâ che cdn. al crodi alc che nol è, soredut par vê un vantaç in so dam o in ogni câs fâ dam a cdn.ma Sant Martin, che no si lassave imbolognâ tant facilmentri, nol mancjà di fâ la sô brave domande (Luigi Gortani, Sant Martin); la buteghe dai partîts e je tâl e cuâl: un tabelon programatic par imbolognâ aventôrs e dopo tosâju (Josef Marchet, Il salon dal barbîr)
    Sin. burlâ , cjoli vie , freâ , freolâ , razirâ , strabuzarâ , ingjanâ , furducjâ , foti , taconâ , inculâ , rizirâ , cjapâ sot , imbussulâ , imbroiâ , bolognâ