machine  /-à-/  ma|chi|ne  [FO]

  1. s.f. imprest fat di plui parts, ancje mobilis, in conession une cun chê altre par fâ funzions specifichis ancje complessisla materie prime plui conveniente par trai fûr la energjie necessarie par movi lis machinis intes fabrichis, lis nâfs intal mâr e lis locomotivis al jere il cjarbon (Lorenzo Marcolini, La invenzion dal vueit inte lampadine di Turo Malignani. Storie, gnovis ipotesis e atualitât); i plasevin lis grandis machinis che a sgjavavin o a splanavin la tiere, i camions che di matine fin sere a puartavin claps par fâ il pedrât (Carlo Sgorlon, Prime di sere); uns sessante machinis pe filadure, motis di aghe cun dôs turbinis di fier ognidune (Adrian Cescje, Liniis di storie sociâl e economiche dal Friûl 1500 - 1800)
    Var. machigne
    1. par dî in curt un aparât, che al varès il non complet compagnât di une specificazion, ma che si capìs dal contestse al ves vude la machine, ju varès fotografâts (Agnul di Spere, La scjate rosse)
  2. s.f. veicul cun cuatri ruedis cun motôr, pal traspuart su strade di un numar limitât di personisla strade che e mene tal rocul di pre Checo, passadis lis ultimis cjasis di Montenârs, e je blancje e cjarezabile. Stant atents des busis, si pues fâle cu la machine (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche); difûr al neveave e, par tornâ sul tart, a riscjavin di ribaltâsi cu la machine che e slitave sul glaçât (Alan Brusini, Par stradis lungjis); al jere montât in machine, par fâ chel ultin toc di strade (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)
    Sin. autoveture , veture , autoveicul , automobil , veicul iper.
    Cfr. ruede , motôr , volant2 , baûl , tapon dal motôt , portele , veri , spieli , sente , gome
  3. s.f. part di un mieç di traspuart che e à il motôrla machine e sivile e el vapôr al torne in Friûl, a planc a planc (Arturo Feruglio, Viaç a Vignesie)
  4. s.f. imprest a motôr par bati il forment o altris gransil miôr dai frutats dal paîs erin su la machine e nô frutatis a dâur i balçs (Pieri Somede dai Marcs, Sabide Sante)
    Sin. trebie , machine di bati forment
  5. s.f. (fig.) in metaforis o comparazions, par dî cui che al lavore o al fâs alc une vore svelt e precîsun moto continuo di fornasîrs daûr a piconâ a cariolâ a stampâ e cuei. Come machinis! (Maria Forte, Mabile la Lunghine); al lavore dut il dì, al è une machine
    1. cui che al lavore o al vîf in maniere mecaniche o automatiche simpri compagne, cence umanitâtlis gnovis barbariis indulà che a ridusin i oms a numar, a machinis (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni)
  6. s.f. (fig.) ent o ativitât cuntune cierte struture o cuntun funzionament complèso vevi movude la machine dal Olf e po de ARLeF par produsi une propueste di leç di tutele scolastiche (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche); lassait che la machine istituzionâl e fasi lis robis cui siei timps e cui siei mûts (Sandri Carrozzo, Vuere e pâs - Il conflit linguistic in Friûl jenfri vuere cidine e pâs bausarie); la rusine machine de justizie e scomençà a movisi (Roberto Ongaro, Cretevierte)
    Sin. organizazion , struture
  7. s.f. [TS] inform. imprest pe elaborazion eletroniche dai dâts, considerât intai aspiets fisics e mecanicsmachinis (hardware) e programs (software) sofisticâts (Vladimír Petkevič, trad. di Zorç Cadorin, Corpus linguistics)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • l'om al à fat la machine, la machine e cope l'om