dismovisi  /-ó-/  dis|mo|vi|si  [AF]

  1. v.pron.intr. no durmî plui, passâ dal sium ae vegle:  mi jeri dismot vie pe gnot, e o vevi viodût une lame di lusôr sot la puarte de sô cjamare (Carlo Sgorlon, Il dolfin); tor misdì - e jere domenie e al durmive di plui la fieste - si dismovè di sium fûr strafont di sudôr (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)
    Sin. disveâsi , sveâsi , disdurmidîsi
    Cfr. jevâ , jevâsi
  2. v.pron.intr. (fig.) vignî fûr di un stât di inerzie o passivitât, cjapâ cussience e iniziative:  ancje i migrants, massime chei de Svuizare, si jerin dismots e a pretindevin une gnove politiche par no «scugnî lâ» pal mont (Francesc Placerean, Cuintristorie dal Friûl dal 1866 fint in dì di vuê)
    Sin. movisi , niçâsi , sveâsi , dâsi lis mans intor , disveâsi
  3. v.pron.intr. (fig.) di cualsisei fenomen, tacâ a jessi o a manifestâsi:  un mugulà di maltimp lontan si fasè sintî, daûr, vie pe vastitât dal cîl di Istât. Si jere dismot l'aiar tal Bosc Cjarandon (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); vôs e protestis in contrari si son dismotis di une vore di bandis (Josef Marchet, Cucagne in viste)
    Sin. cricâ , dâ fûr , dâ sù , jevâ , nassi , vignî a lûs , imparêsi , impiâsi , piâsi , sveâsi , disveâsi , pandisi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl