dismovisi  /-ó-/  dis|mo|vi|si  [AF]

  1. v.pron.intr. no durmî plui, passâ dal sium ae veglemi jeri dismot vie pe gnot, e o vevi viodût une lame di lusôr sot la puarte de sô cjamare (Carlo Sgorlon, Il dolfin); tor misdì - e jere domenie e al durmive di plui la fieste - si dismovè di sium fûr strafont di sudôr (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)
    Sin. disveâsi , sveâsi , disdurmidîsi
    Cfr. jevâ , jevâsi
  2. v.pron.intr. (fig.) vignî fûr di un stât di inerzie o passivitât, cjapâ cussience e iniziativeancje i migrants, massime chei de Svuizare, si jerin dismots e a pretindevin une gnove politiche par no «scugnî lâ» pal mont (Francesc Placerean, Cuintristorie dal Friûl dal 1866 fint in dì di vuê)
    Sin. movisi , niçâsi , sveâsi , dâsi lis mans intor , disveâsi
  3. v.pron.intr. (fig.) di cualsisei fenomen, tacâ a jessi o a manifestâsiun mugulà di maltimp lontan si fasè sintî, daûr, vie pe vastitât dal cîl di Istât. Si jere dismot l'aiar tal Bosc Cjarandon (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); vôs e protestis in contrari si son dismotis di une vore di bandis (Josef Marchet, Cucagne in viste)
    Sin. cricâ , dâ fûr , dâ sù , jevâ , nassi , vignî a lûs , imparêsi , impiâsi , piâsi , sveâsi , disveâsi , pandisi