ôr  ôr  [FO]

  1. s.m. part estreme di alc, che e je dongje dai siei limits o che e segne i siei limitslà jù da pît lis lagunis cui cjasons, lis barcjis, i pes, il mâr, i cocâi e l'ôr dal cîl che si piert (Josef Cjargnel, Il Friûl al è nassût cussì); meti tal centri di un disc [di paste] la farsidure, taponâ cuntun altri disc e sierâ ben i ôrs (Sandri Carrozzo, Tutres); une lusigne […] e veve zirât un pieç di ca e di là, cence cjatâ un puest indulà fermâsi, po e veve sielzût l'ôr dal poç e li si jere poiade (Franca Mainardis, Il sium di Lissandri)
    Sin. cei , cjaveç , confin , contor , estrem , estremitât , lavri , liminâr , limit , tiermin
    Var. orli
    1. di alc di lunc tant che une strade, un flum e v.i., la bande laterâl, a pene fûr di là che a passin il trafic o la corintla int si voltavin a viodi chel spetacul, chei in biciclete si fermavin sul ôr de strade cul pît sul colonel (Alan Brusini, Par stradis lungjis); al à simpri cualchi scjavaçade o cualchi ôr di fossâl di seâ la domenie (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini)
    2. di pagjine, libri e v.i., tai de pagjine o profîl formât dal tai des pagjinis sieradisune dì lui al à cjapât in man un cuader cu la cuviertine nere e l'ôr ros e une pene e al à tacât a scrivi dut ce che si visave (Checo Tam, Il testemoni)
  2. s.m. fasse di un tiessût pleade e cuside par no che chel tiessût si sfiliiingasiâ l'ôr dai bregons; l'ôr da cotula massa voltas slungjât /- a è encjemò massa curta - e i zenoi / a àn grusas e segnos di prât (Giorgio Ferigo, A miss mia, ta sô cjasa a Detroit)
    Cfr. orladure , bordure , plete , fonts
Polirematichis e espressions idiomatichis