tabar2 /tà-/ ta|bar [CO]
-
s.m.
(pop., volg.)
dome tal pl., in locuzions, cul stes valôr di coion:
i Ebreus, stiçâts dai predis e dai caporions dal popul a rivarin fint a domandâ al Caisar di Rome che ur al gjavàs dai tabars [Pilât] (Josef Cjargnel, La liende di Dimponç)
Sin. coion , cit , bale , mincjon , cite , stafet , scjate , scjatule
Cfr. anime , devozion , mirinde