tabar2  /tà-/  ta|bar  [CO]

  1. s.m. (pop., volg.) dome tal pl., in locuzions, cul stes valôr di coioni Ebreus, stiçâts dai predis e dai caporions dal popul a rivarin fint a domandâ al Caisar di Rome che ur al gjavàs dai tabars [Pilât] (Josef Cjargnel, La liende di Dimponç)
    Sin. coion , cit , bale , mincjon , cite , stafet , scjate , scjatule
    Cfr. anime , devozion , mirinde