rabiôs  ra|bi|ôs  [FO]

  1. adi., s.m. che, cui che al à la rabie, la idrofobieTite Vuic al è cul so cjan, al va a copâlu. "Parcè" i dîs Jacum Bigai, "isal rabiôs?" (Alan Brusini, Amîs come prime)
    Var. raibôs , ribôs
  2. adi., s.m. cjapât di contrarietât fuarte, ancje cun agressivitâto ai cjolt la pignate ma e scotave e i macarons a son finîts te cassele dai lens, par fortune che e jere nete la cassele: Graziella rabiose par ce che al jere sucedût (Mario Beltramini, Jo e Graziella); "Ma, tu sês stât rabiôs cun me, rabiôs cun jê: ce dal diambar ti isal sucedût?" (Pieri Somede dai Marcs, La buteghe dal barbîr)
    Sin. disdegnât , imbesteât , imbilât , inrabiât , invelegnât , rabiât , stiçât
    1. che al mostre o che al somee che al mostri agressivitât, violencechel baston, lui lu veve sbatût cun fuarce rabiose suntune des taulis, che la bree e veve cricât (Gianni Gregoricchio, Trê feminis); rispuestis rabiosis ogni volte che o cirivi di fâlu resonâ (Enrico Martina, Ricuarts e inlusions); a passavin camions […] e machinis di ogni fate, magari dôs a la volte, a pêl, cuntune presse rabiose (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
  3. adi., s.m. di passion o sintiment che al cjame la anime, cetant fuartcuant che o protesti, cuant che o sberli a la int lu fâs dome par une specie di amôr rabiôs dal gno prossim (Pieri Piçul, Vieri e gnûf)
    Sin. ardint , bugât , ferbint , fogât , fogôs , impetuôs , sburît , viament
    1. ancje di sensazion fisiche, che e cjape insot, cun violencesi platarin tai boscs come bestiis cjaçadis, di là dal flum, dongje i lôr muarts a mastiâ frint e glants te lôr fam rabiose (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
  4. adi., s.m. che, cui che si inrabie cun facilitâtBastian, vecjo rivoluzionari, rabiôs, magagnât, çuet di une gjambe (Pieri Somede dai Marcs, Un pugn di moscjis); in paîs nissun nol podeve viodilu parcè che al jere rabiôs e prepotent, e ducj le vevin simpri vude pierdude cun lui (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
    Sin. bilôs , rabin1 , rebolât , rebul , rabiele
  5. adi. di element naturâl, une vore violento vin passât a pas di om il Tiliment rabiôs in plene che al faseve pôre (Pieri Somede dai Marcs, Sant Simon: 28 di Otubar 1917); fûr, un aiar rabiôs, une buere crude che e sivilave sui cops, che e faseve cricâ i arbui e zemi lis fueis (Franca Mainardis, Aiar di cjase); la aghe si jere disbassade e il soreli rabiôs al supave sù i ultins boions come zumielis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. burascjôs , impetuôs , violent , viament , imburît
    1. ancje di artefatsparsore dai nestris cjâfs lis granadis a passavin ciulant rabiosis, lant a sclopâ abàs jù pai crets (Pieri Menis, Cemût che o soi restât caporâl)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • cui vîf su la cjar muarte, cui sun chê vive, cui sun chê rabiose
  • dai al cjan che al è rabiôs
  • miôr vivi tal bosc che no cu la femine rabiose
  • trê robis a fasin scjampâ la int di cjase: la cusine fumose, la femine rabiose e la cjase discuvierte