disbroiâ  dis|bro|iâ  [BF]

  1. v.tr. disfâ i grops o i voluçs di alc che al è imbroiât
    Sin. disgredeâ , disberdeâ , sbroiâ
  2. v.tr. cjatâ une soluzionune conferme che a son chescj i aspiets che i gjornaliscj des minorancis si cjatin vuê a disbroiâ la vin vude scoltant lis relazions dai gjornaliscj ladins dolomitans (Renzo Balzan, Fâ informazion in lenghe ladine)
    Sin. disgredeâ , disberdeâ , comedâ , justâ , sbroiâ