disbroiâ
dis|bro|iâ
[BF]
-
v.tr.
disfâ i grops o i voluçs di alc che al è imbroiât
Sin. disgredeâ
, disberdeâ
, sbroiâ
, disgropâ
, discateâ
, discrosâ
, disfâ
, disgrignâ
, disgringhiâ
, dispetolâ
, distrigâ
, disleâ
, dismolâ
, distorteâ
, disimberdeâ
-
v.tr.
cjatâ une soluzion:
une conferme che a son chescj i aspiets che i gjornaliscj des minorancis si cjatin vuê a disbroiâ la vin vude scoltant lis relazions dai gjornaliscj ladins dolomitans (Renzo Balzan, Fâ informazion in lenghe ladine)
Sin. disgredeâ
, disberdeâ
, comedâ
, justâ
, sbroiâ