ansiâ  an|si|â  [CO]

  1. v.intr. respirâ cun dificoltât o cun sunsûrno sunavin cjampanis, nol moveve flât di peraule, nol ansiave respîr: il paîs muart (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. asimâ , ansimâ , sfladâ , tirâ la asime
    Var. ansemâ
  2. v.intr. (fig.) movisi di un flus che si pues comparâ cuntun respîre sot gnot, pes pradariis, / un ansiâ lisêr di lusignis, / un cjantâ sutîl di grîs… (Ercole Carletti, I dodis mês)
    Sin. asedâ , soflâ , tirâ , asimâ , ansimâ