se ancje    [AF]

  1. loc.coniun. par introdusi une concessive o une concessive ipotetichenancje tal cûr dal Istât no lavin a polsâ sul misdì se ancje il mont al sameave fer e dut fer e cidin tal soreli fer (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); se ancje dutis chestis pecjis a vignissin eliminadis, a 'ndi restarà une altre che e bastarès di bessole a fâ lâ strucje ogni buine intenzion (Josef Marchet, Di vicin e di lontan)
    Sin. a dispiet che , cundut che , par tant che , se pûr , pûr se , si ben che , se ben che , aben che , ancje se , ben che
    1. ancje par introdusi une costruzion cence verp o incîs cun proposizions sotintindudisse ancje lavoradore, e veve aduès un alc di pegri e contemplatîf (Alan Brusini, Par stradis lungjis); nissun si sarà visât che tu mancjavis, ma se ancje, tu puedis simpri dî che ti dulive il cjâf (Pieri Menis, Chei di Muraie)
Components: