scjassade  /-àd-/  scja|ssa|de  [AF]

  1. s.f. moviment imburît e curt, ancje ripetûtla man che strinzeva un piçul crucifìs e cercjava di avicinâlu a la bocja, tremava a scjassadis continuis, come la fueia di un poul (Federigo Comelli, Il me paîs); il Friûl al jere batût di une altre tremende scjassade, dal taramot dai 15 di Setembar (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche); e tire sù lis maniis, e da une scjassade al vestît plen di seadure (Pupi Marin, Vieris usancis in Val di Arzin)
    Sin. spacade , sdrondenade , sdrondenon , sgorlade , sgorlon , sacodade , scjas1 , scosse , scossade , scosseade
    1. (fig.) manifestazion fuarte, violenteal soflave, ogni tant, une rabie che nol veve. A jerin scjassadis di nuie, cence fûc (Maria Forte, La tiere di Lansing)
  2. s.f. (fig.) mudament o turbament improvîsancje a Rensidis cualchidun di lôr al crodeve che une buine scjassade no varès fat trop mâl al paîs (Stiefin Morat, Microrivoluzions)
    Sin. spacade , sdrondenade , sdrondenon , sgorlade , sgorlon , sacodade , scjas1 , scosse , scossade , scosseade , ribalton , ribaltament , savoltament , savolton , voltament
  3. s.f. (fig.) solecitazion, stimul a vignî fûr di une inerziei volaran dîs agns, e la scjassade puartade dal moviment di Usmis, par fâ capî ai zovins e ai creatîfs che il furlan al pues lâ adun ancje cu lis produzions di avanvuardie artistiche (Max Mauro, Un Friûl difarent: i 90 mhz di Onde Furlane); cognossint ben il zovin, nus pâr che, fasintlu ripeti [l'an di scuele], i daressin une scjassade salutâr, che i fasarès dome ben (Antoni Beline, La fabriche dai predis)
    Sin. pocade , sburt , spacade , sdrondenade , sdrondenon , sgorlade , sgorlon , sacodade , scjas1 , scosse , scossade , scosseade , stiçade
  4. s.f. viôt scjassade di ploie