sbatacolâ
sba|ta|co|lâ
[CO]
-
v.tr.
movi, bati plui voltis:
difûr al mungulave ancjemò plui rabiôs chel aiarat che al sglovave lis plantis dal ort, al sbatacolave i scûrs disore (Pieri Menis, Sul agâr);
il cjan al sbatacolà la code lantji daûr (Eugjeni Marcuç, Bric)
Sin. sacodâ
, spacâ
, remenâ
, sdrondenâ
, sdarnâ
, sbalotâ1
, scjassâ
, sdanzâ
, sdanzinâ
Var. sbatecolâ
-
v.intr.
movisi batint, dant colps:
nêf e buere e ramaçs che zemevin e scûrs e breis sul cjast, che sbatacolavin (Felix Marchi, Alexandra Alexandrowna)
Sin. sdrondenâ
, sdarnâ
, sbalotâ1