sacodâ sa|co|dâ [CO]
-
v.tr.
movi cun fuarce o sveltece, ancje plui voltis:
a pene che al cjante el gjal, a capite sù chê femine; si met a sacodâ sant Pieri che l'è el prin, lu dismôf e rabiade gji dîs [...] (Dolfo Zorzut, Cui che al ja la rogne che al si la grati);
l'aiar e la ploie a vevin sacodât il bosc trê dîs a dilunc (Agnul di Spere, Il puint de ledre)
Sin. scjassâ , spacâ , remenâ , sdrondenâ , sdarnâ , sbatacolâ , sbalotâ1
- il diaul là che nol met il cjâf al met la code, e cui che no lu cjace lu sacode