sdrondenâ  sdron|de|nâ  [AF]

  1. v.tr. movi ca e là cun fuarcein cualchi conte si dîs che la aghe si à di lassâle intun cjaldîr di ram, e che ancje il cop par cjapâle sù al à di jessi di ram, se di no i muarts si rabiin e a sdrondenin dutis lis pignatis de cusine (Sandri Carrozzo, Friûl di Magance); la cjampane e veve batût nûf colps intal scûr. Cualchi minût dopo, la tiere si je metude a tremâ, a sdrondenâ lis cjasis come se e ves voie di gjavâses de schene (Cristina Noacco, Faliscjis)
    Sin. scjassâ , sacodâ , spacâ , sdarnâ , sbatacolâ , sbalotâ1
    1. bati plui voltisal partive come il folc e al tacave a sdrondenâ puartis e barcons par che i vierzessin (Antoni Beline, Pre Pitin)
    2. dâ jù pachisil public al voleve sdrondenâlu parcè che a jerin convints che al si fos fat comprâ de scuadre dai amaruts (Stiefin Morat, Adalt abàs)
  2. v.tr. (scherç.) puartâ ator cdn. cuntun mieç di traspuart che al à vibrazions, tant che la caroce, il cjar e v.i.une volte o marcjavi simpri a pît, / lavi a cjatâ i amîs, / cun lôr o me soravi un cuatri dîs; / ma in vuê, che son sunâts sessantesîs, / se vuei lâ fûr di ca / devi par fuarce fâmi sdrondenâ (Pieri Çorut, Un viaç fortunât)
  3. v.intr. movisi ca e là cun fuarce e vibrazions e sunsûri cjars a passavin sdrondenant par stradis intorteadis tai cjanâi (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); al bute fûr da puarte il çoc che al si rodole sdrondenant jù pes scjalis (Pieri Somede dai Marcs, Al fresc)
    Sin. sdarnâ , sbalotâ
  4. v.tr. (fig.) dâ un stimul, massime par fâ vignî fûr di une cundizion di inerzie o di passivitâtsintât suntune bale di stran, sot de barconele grise di sgjarpiis, al veve tacât a fâ cori lis sôs fantasimis; e cussì fin che la vôs di sô mari no lu veve sdrondenât (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
    Sin. sburtâ , scjassâ