falde  fal|de  [CO]

  1. s.f. strât larc e avonde fin di une cierte materie
    Sin. cors1 , strât , ale
    1. fasse o striche di tiessût di un vistîtminuda sui flancs, li mans su la falda […], al se cjata la Rosa cun chê aria da vedrana (Renato Appi, Un vin… da messa santa)
  2. s.f. part laterâl o margjinâlsu lis primis faldis des monts a forin costruîts cjistiei e fortificazions (Josef Marchet, Cuintristorie dal Friûl fin sot la Italie); intor al era dome monts: na grant zoa cilistina di spîs che a sbregavin il ciel, di plans verts e, pi abàs, li faldi scuri dai boscs (Novella Cantarutti, La aga di Plan da li steli)
    Cfr. cueste , rive , fasse , ôr , bande
  3. s.f. [TS] gjeol. strât di teren cun ciertis carateristichis
    Sin. cors1 , strât
    1. viôt falde acuifare , viôt falde freatiche tal zîr di cualchi desina di agns si à dut sdrumât. Suiâts i fossâi, lis rois, sbassadis lis faldis, taiâts i boscs (Stiefin Morat, Cjants di grave)
  4. s.f. [TS] lit. vieste lungje di sede blancje metude dal pape tes messis pontificâls