acjadê  a|cja|dê  [BF]

  1. v.intr. dome in tierce persone, vignî a jessi, sucedi, deventâ vêr, spec. cence volontât di cdn.l'à da stâ vigjilant e provedê / ai malans che i podessin acjadê (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili); se a una sintinela i acjadès cualchi acident, o che si avès dismenteât di dâi la muda a debit timp, clamarà a la sintinela plui prossima (Antoni Brumat, Compendi di ducj i contegnos pal soldât comun tant in guarnigjon, come in cjamp devant il nemì, cul zurament e i articui di vuera)
    Sin. sucedi , colâ1 , jessi1 , deventâ , intravignî , nassi , tocjâ , capitâ
    Var. acjadi