Jesus  /-é-/  Je|sus  [AF]

  1. s.m.pr. viôt Jesù non di Jesus e di Marie, / dutis lis striis / che a scjampin vie! (Zuan Nazzi Matalon, Ottorino Burelli, Sacheburache)
  2. inter. ancje cun iniz. minusc., tant che esclamazion di maravee, stupôr o dolôrdut intun moment al reste cu la man in aiar e "Jesus!" al sberle (Catarine Percude, Il voli del Signôr); "[…] e bute lis cjartis, e induvine l'avignî, e fâs fevelâ i muarts… Jesus ce pôre!" (Pieri Somede dai Marcs, Ursule)
    Sin. Crist , Crist sant , Madone , Signôr , signorut , joisus
  3. s.m.sing. ancje cun iniz. minusc., timp une vore curt, momentl'agnul dal Signôr, blanc come un colomp, al calà jù intun Jesus a puartâ la buine gnove (Luigi Gortani, La invidiose); no ai nancje vincjecinc agns, o soi passât dai studis ae politiche ative intun jesus (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche)
    Sin. moment , lamp1 , istant , secont
  4. s.m.sing. ancje cun iniz. minusc., peraule, frase minimee restà secje tal jet, che e jere za malade, cence podê dî nancje un Jesus (Pieri Menis, Disore e disot)
    Sin. cic , et
Polirematichis e espressions idiomatichis