taroc
/-òc/
ta|roc
[CO]
-
s.m.
ognidune des cjartis doprade par fâ previsions dal futûr e, tal pl., art esoteriche di interpretazion dal futûr midiant di chês cjartis:
runis, pieris magjichis e tarocs (Checo Tam, La maree nere);
Calvino al à doprât un mac di tarocs come machine narative par scrivi Il castello dei destini incrociati (Mario Turello, Il brevet)
-
s.m.
(fig.)
tal pl., bruntulament:
e cussì son stâts finîts duts i tarocs che a me sustavin ancja (Gjigji da li breis, Dai nuvissès a li nuossis)
-
cjacare o cuantitât di cjacaris che a van indenant par tant timp cence finî:
al sarès un mulignel sensa fin. Un taroc da cuars in crous par duta la vita! (Renato Appi, Na bruta zornada)
-
s.m.
(fig.)
preocupazion, pinsîr par alc che al va mâl o che al podarès lâ mâl:
na stait a vei taroc se al ciula [l'orloi] (Tullio Boria, L'orloi di Intissans)
Sin. lambic
, pinsîr
, preocupazion
, carûl
, fastidi
, scrupul
, pôre
-
pinsîr fis:
chec da zî a Milan a era stada una idea fissa: un balin che al zirava da na setemana, de lunc e de larc: dut un taroc! (Renato Appi, Una gjita lambicada)