sviersât
svier|sât
[CO]
-
p.pass., adi.
viôt sviersâ
, viôt sviersâsi
-
adi.
cjapât de pôre, de impression:
al scoltave, sgrisulant, lis storiis di pôre, che lu varessin fat saltâ sù dut sviarsât vie pe gnot (Sandri Secco dai Juris, La cusine dai vons);
«Judaitmi, judaitmi, che o mûr! Signôr, o Signôr», e berlave a dute vôs, «no pues plui!». I parons a van jù ducj sviarsâts e la cjatin che si stuarzeve pai dolôrs (Maria Gioitti del Monaco, Il spirt mataran)
Sin. svariât
, spaurît
, scaturît
, spaventât
-
cjapât de rabie:
sì, e je vere, al jere cualchi furlan sviarsât che i secjave che il predi nol lavoràs, e i rincresseve di passâi il cuartês (Riedo Pup, I furlans e i predis)
Sin. sfolmentât
, sfegatât
, scjadenât
, discjadenât
-
adi., s.m.
che, cui che nol è tal stât razionâl normâl:
i mats a son di tantis sortis: cualchi zornade a son o a somein normâi, cualchi altre a somein sviersâts (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
Sin. svariât
, sfolmenât
, mat
, fûr cul cjâf
, fûr di sintiment
, fûr cui sintiments