sdrumade  /-à-/  sdru|ma|de  [CO]

  1. s.f. il sdrumâ, il colâ o il fâ colâ jù cun violenceal sîs di Mai dal setantesîs, e ven la grande sdrumade dal orcolat (Mario Beltramini, Jo e Graziella); al someave Nestri Signôr co si tirave sù dopo de sdrumade sot de crôs (Gianni Gregoricchio, Trê feminis)
    Sin. colade1 ipon. , cjadude ipon.
  2. s.f. (fig.) event disastrôstal 1873 e va jù la Borse dai valôrs di Viene; cheste sdrumade e puarte consecuencis ancje in Italie (Elio Varutti, Il Risorziment a Martignà); ai 25 di Otubar dal 1917, tal plen de sdrumade di Cjaurêt (Angelo Floramo, Sîs mil ombris)
    Sin. crac2 , disastri , disgracie , faliment , ribalton , montafin , fracassine