risaltâ  ri|sal|tâ  [CO]

  1. v.intr. fâsi notâ, in assolût o rispiet a alc altri o a cdn. altria nol somea vera che il seil in chista stagjon al podi essi cussì selest. A sarà propit par fâ risaltâ chei biei colours che doma la natura a pos dâni (Anellina Colussi, La Sierada); [il stîl di fâ zardins] là che a àn di risaltâ la diference il distac, la strambarie (Riedo Pup, I furlans e il zardin)
    Sin. fâ spic , emerzi , jevâsi , primâ , segnalâsi , vignî fûr , dâ sù , imparêsi , petâ , spicâ , distinguisi