planchin planchin    [AF]

  1. loc.av. cence spesseâ, cence velocitâtla fantate e vignì indenant planchin planchin (Gianni Gregoricchio, Trê feminis)
    Sin. a pas a pas , a planc a planc , a planchin , biel a planc , biel planc , biel planchin , planc , planchin , plancuç , planc a planc , a planc , ben planchin , planc planc , ben planc
    Var. planin planin
    1. cun pocje energjie, viamence, empit, in maniere cuiete, graduâl, prudente e v.i.si disbassà a bussâle planchin planchin (Dino Virgili, Aghelusinte)
    2. soredut dal fevelâ, cun pôc sunsûr, cun vôs basseintant e je lade dongje di siôr Pieri e i fevele planchin planchin (Arturo Feruglio, In cîl e je une stele!…)
      Sin. sot vôs , a vôs basse , a basse vôs , a planc
Components: