planc a planc    [AF]

  1. loc.av. cence spesseâ par nuie, cence nissune velocitât, in maniere une vore cuiete, graduâl, prudente e v.i.a pît, planc a planc al è rivât fin a Tresesin (Alan Brusini, Amîs come prime); a lâ dongje planc a planc o a stâ cuiets, si podevin viodilis su lis lôr tanis [dai pes] (Lucio Perès, A pescje tal suei)
    Sin. a pas a pas , a planc , a planchin , biel a planc , biel planc , biel planchin , planc , planchin , plancuç , a planc a planc , ben planc , ben planchin , planc planc , planchin planchin
    1. cun pocje energjie, viamence, empit, in maniere cuiete, graduâl, prudente e v.i.
    2. soredut dal fevelâ, cun pôc sunsûr, cun vôs basse
      Sin. sot vôs , a vôs basse , a basse vôs , a planc
Components: