a planc    [AF]

  1. loc.av. cence spesseâ, cence velocitâtil plevan al lave dilunc a planc, un pas daûr chel altri, preant e cjalant mo tal libri dal ufici, mo tal vert de campagne, mo tal clâr dal cîl (Alviero Negro, La tampiestade di Rivignan)
    Sin. a pas a pas , a planc a planc , a planchin , biel a planc , biel planc , biel planchin , planc , planchin , plancuç , planc a planc , ben planc , ben planchin , planc planc , planchin planchin
    1. cun pocje energjie, viamence, empit, in maniere cuiete, graduâl, prudente e v.i.bisugnave fâ a planc e cuntun pôc di gracie, par che no si crevàs (Luigi Gortani, Il poul malât); tornìn a emplâ la tace… / A planc se no al sclabace (Pieri Çorut, Viaç da Trivignan a S. Lurinç)
    2. soredut dal fevelâ, cun pôc sunsûr, cun vôs bassechel siôr i doveve dîgji alc ta vuarelis a planc che jê ti doventave di ducj i colôrs (Dolfo Zorzut, Se la prime mi cjoleve); il fatôr al veve tacât a fevelâ a planc dongje de muse dal contin, butant cualchi ocjade de bande di Santin, che al stave fer, impins, no si sa se plui rabiôs o plui spaurît (Gianni Gregoricchio, Îr e doman)
      Sin. sot vôs , a vôs basse , a basse vôs , a planchin , ben planc
Components: