a planchin    [CO]

  1. loc.av., loc.adi.inv. cence spesseâ, cence velocitâtcuant che il vapôr al va a planchin, sul puint di Dogne che al pâr fat di filistrin, si po gjoldisi un spetacul che in chest mont no 'nd è un compagn (Josef Marchet, Il cjanâl vistût di blanc)
    Sin. a pas a pas , a planc a planc , a planc , biel a planc , biel planc , biel planchin , planc , planchin , plancuç , planc a planc , ben planc , ben planchin
    1. cun pocje energjie, viamence, empit, in maniere cuiete, graduâl, prudente e v.i.parintji un dì che e dovès stâ miei, se e ves vût un bon jet, la persuadè a gambiâsi di cjamare, e cjapade tal braç, e ben involuçade, jê e so marît la puartarin a planchin inte la lôr e la meterin tal propri lôr jet (Catarine Percude, La brût)
    2. soredut dal fevelâ, cun pôc sunsûr, cun vôs bassejo no savevi mai nuie di dutrine, e tu, tal prin banc, tu mi cisicavis sù, a planchin, lis rispuestis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
      Sin. sot vôs , a vôs basse , a basse vôs , a planc , ben planc
Components: