istès  is|tès  [FO]

  1. adi.dim., pron.dim., s.m. viôt stes cemût si puedial meti sun chel plan istès il diaul e la aghe sante? (Josef Marchet, Il salon dal barbîr); mi plasarès, cumò, sintî la veretât di jê istesse (Gianni Gregoricchio, Trê feminis)
    Var. instès
  2. av. in maniere compagnechei di ca ti poin lis vuardiis par difindi la libertât e chei di là istès (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni)
    Sin. di stes , di istès
  3. av. in ogni câs"Ancje se a Cret jo o soi pôc", mi diseve, "o sai istès dut ce che al sucêt" (Alan Brusini, Gian Paolo Linda, I forescj); il nono al veve un pocje di pôre, al è vêr, ma al leve indenant istès (Pieri Menis, Gno nono)
    Sin. di stes , di istès , in ogni câs , in dut câs
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • siums e ves a valin chel istès