identic  /-è-/  i|den|tic  [CO]

  1. adi. che nol à nissune diference, che al è compagn in dut, ancje in cubie cun altris atribûts cul stes significât"E ca dentri, dut compagn, dut al so puest... La bancje... il cjadreon... lis spechis sul cjavedâl... la lum... la panarie... la gratule... Fin i plats, chei istès! Ma no vêso rot un plat, in dîs agn?... E il neri dai mûrs... e l’odôr... E ancje tu chê istesse, identiche... Ah! ah!" (Ercole Carletti, Il çoc); la Madalene [piturade tal cuadri] ere identiche Margarite (Zuan Lurinçon, La Madalene)
    Sin. compagn , istès , precîs
    Var. edentic
    Cfr. spudât , miluç sclapât