cjandit
/cjà-/
cjan|dit
[CO]
-
adi., s.m.
colôr blanc luminôs e net, cence nissune magle o cence nissun pont di un altri colôr:
bleons blancs cjandits (Carlo Sgorlon, Il dolfin);
jê e veve fissât la sô muse smavide, i cjavei cjandits sul cussin, lis mans secjis su la plete dal linzûl (Jolanda Mazzon, Cungjò Friûl)
Sin. blanc
, cjanôr
Var. candit
-
adi.
(fig.)
cence nissune colpe:
la vuere e veve inmò rivât a inlidrisâ il so velen ancje tes animis plui cjandidis (Roberto Ongaro, Il muc)
Sin. pûr2
-
adi.
che al è cence malizie, ancje tant di fâsi imbroiâ:
un bon om [...] e tant cjandit che al prestave fede a dutis chês che i disevin, par strambis che a fossin (Meni Ucel, Mondo birbo)
Sin. biadin
, credençon
, imbeverât
, inespert
, inocent
, malespert
, ingjenui
, biât
, sempliç
, sepliçon