credençon /-òn/ cre|den|çon [BF]
-
adi., s.m.
che, cui che al crôt a cualsisei robe cence resonâ, ancje lassantsi imbroiâ o colant te superstizion:
no tra i credints si cjatin i vêrs convints, e mai tra convints si cjatin i credençons (Argeo, Nêf e fantasiis - Realtât e poesiis)
Sin. credul