cjanôr  cja|nôr  [BF]

  1. adi. soredut dai cjavei, di colôr blanc pûr"Vonde cjacaris!" dissal il savi, cui voi sierâts e jevant une man sore dal so cjâf cjanôr "e vignìn al struc […]" (Fabian Ros, Il lôf); un façolet verdulin peât daûr de cope, a taponâi i cjavei cjanôrs (Anna Mattighello, Mê none e la confession)
    Cfr. blanc , cjandit
    1. adi., s.m. che, cui che al à i cjavei blancs