sant
sant
[FO]
-
adi.
che al ven venerât, che al merete venerazion religjose:
visitâ i lûcs sants;
voaltris o savês: la glesie e varès di jessi sante. E à dut par jessi sante. Ma e je fate di oms e e je come che e je (Francesc Placerean, L'unic concuardât che la glesie no po rinunziâ al è chel cu la sô int)
Sin. sacrât
, sacri
Var. sent1
-
che al à ce viodi cuntune divinitât, cuntune persone o entitât venerade, cu la religjon:
i sants vues di chest beadissim apuestul a son stâts traspuartâts in Spagne e sepulîts tai siei ultins confins (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
-
(iperb.)
che al ven cjalât o presentât cun venerazion, ancje se al è profan:
chest Bisol, pensôs ancje lui, se Diu vûl, dal destin de Patrie grande e de sante Unitât, al declare che la cuistion des autonomiis e je malmadure (Josef Marchet, Un element fondamentâl dal moviment autonomistic)
-
adi., s.m.
che, cui che al è venerât de Glesie, tant che persone benedide in particolâr de gracie di Diu, che i à concedût di jessi un esempli par ducj i cristians e di fâ miracui, ancje maiusc. devant di non propri:
a rumiavin Gloriapatris, a tiravin jù ducj i sants dal paradîs (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini);
se o ves di domandâ une gracie a Sant Jacum, santul dai pelegrins, o domandarès la preparazion e la moderazion (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont);
cuant che il Signôr insiemi cun sant Pieri al leve pal mont, une matine in sul cricâ dal dì a passavin su di un puint (Catarine Percude, Il voli di chest mont)
-
rapresentazion artistiche o devozionâl di une di chês personis:
la stanzie e jere plene di sants e di madonis cul lumin impiât (Alan Brusini, Come tai romançs);
la stale si benedivile une volte ad an, come la cjase; e su la puarte, par dentri, o suntune colone, nol mancjave mai un sant Antoni tune rame di ulîf (Riedo Pup, I furlans e la stale)
-
soredut maiusc., devant di non propri, al forme locuzions che a indichin une glesie, un borc, un paîs e v.i. dedicât a chê persone:
une schirie di culinis cuintri dal cîl viert e piche sù cjampanii e cjistiei: Sante Margarite, Morùs, Feagne, Sant Denêl... (Dino Virgili, Friûl di Siarade)
-
ancje maiusc., devant di non propri, par segnâ une dì dedicade a chê persone:
di Istât, massime tor Sant Ermacore, par parâsi dal scjafoiaç dal dopodimisdì, no mancjavin di lâ a nadâ te sfondare di Montagnôl (Lucio Perès, Tal Cuar);
Macôr al spietave aromai il cumiât de colonie, ma al passà Sant Martin e nissun si fasè indenant (Riedo Pup, Il compromesso);
Dree di Passût, muredôr, dopo dîs mês di lavôr in Svuizare, al torne a cjase sot sante Luzie e al smonte in stazion a Tarcint (Meni Ucel, Gjarmaneots)
-
zornade dal onomastic:
«Bêf, Pieri, vuê che al è il to sant.» (Pieri Menis, La gjaline robade)
Sin. onomastic
, non1
-
s.m.
tal pl., cun iniz. maiusc., zornade e celebrazion di ducj i sants, il prin di Novembar, ancje in riferiment ae gnot prime, cuant che si crôt che lis animis dai muarts a fasin procession e a tornin a viodi des lôr cjasis:
talpinâ il bosc par cjapâ sù cjastinis lusintis su la stagjon che e mene dongje i Sants (Maria Forte, Il vivi al è chel rangjâsi);
in chê volte chei tancj che a lavin vie pes Gjermaniis a sudorâsi il pagnut [...]. A tornavin sot Sants e a sparivin tor Pasche (Meni Ucel, La "Fieste dai Roncs")
Sin. dì dai Sants
-
adi.
(enf.)
par dâ plui fuarce a espressions, par segnâ completece, bondance, esagjerazion e v.i.:
al sfladassave dute la sante setemane batint sore dal mai il fier ruvielât e gjavant fûr cun mistîr ogni sorte di imprest (Josef Cjargnel, Lis aganis)
Polirematichis e espressions idiomatichis
Proverbis:
- a Nadâl un pît di gjal, prin dal an un pît di cjan, a sant Antoni un pît di demoni
- a sant Barnabà il falcet tal pra
- a sant Barnabà la ue e ven e e va
- a sant Benedet la cisile e passe sot il tet, passe no passe, il frêt nus lasse
- a sant Blâs al gote il nâs
- a sant Blâs il frêt al taie il nâs
- a sant Blâs ogni gjaline l'ûf e fâs
- a sant Laurinç la cocule e scree il dint: screâ o no screâ, e je ore di sgjaruiâ
- a sant Martin al vûl il forment tal cjamp o tal mulin
- a sant Martin ogni most al è vin
- a sant Michêl il marangon al impie il pavêr, a sant Josef lu distude
- a sant Michêl la cjastine tal fossêl
- a sant Nicolò il frêt al dîs: o soi ca cumò
- a sant Pieri il sorc al plate il puieri
- a sant Pieri la blave e plate il puieri
- a sant Ramacul la blave a va in penacul
- a sant Simon si gjave il râf e il raviçon
- a sant Simon si tire sù la cjalce e il scufon
- a sant Simon, cui che al à i bregons di tele al è un mincjon
- a sant Tomâs e je la zornade plui curte
- a sant Valantin il vacjâr al distude il lumin
- a sant Valantin si semene il plantin
- a sant Zuan al jentre il most te ue
- a sante Catarine il frêt al 'simine
- a sante Catarine il frêt al va in cusine
- a sante Crôs pan e coculis
- a sante Crôs pan e nolis
- al ven ben sant paiarìn che nol rispiete nissun
- cuant che Diu nol vûl, i sants no puedin
- cui al è par indorâ sants, cui par fâ sacodâi di mus
- cui che al ame il Signôr al ame ancje i sants
- cui che nol crôt ai sants al crôt ai miracui
- di nissune albe no mi curi baste che chê di sant Pauli no si scuri
- di rive jù ducj i sants a judin
- di sant Tomâs a Nadâl al cres il dì un pas di gjal
- ducj i sants a son sants ma sant Filip e Facum, uhiu
- ducj i sants no fasin miracui
- fate la gracie si à in cûl il sant
- grant sant che al è sant jude, pecjât che in chest mont si lasse viodi di râr
- i sants lu scomencin e sant Andree lu finìs
- il flôr tal cjamp, lu jude ogni sant; l'om tal mont, Diu lu jude ogni tant
- il prin dì di Inseri al è sant Pas, il secont sant Crepìn, il tierç sant Sclop
- il sorc tal cjamp bisugne che lu judi ogni sant
- il sorturc a sant Zuan a la panze dal cjan, a sant Pieri a la panze dal puieri
- il timp che al cor a sant Zuan al cor dut l'an
- in trê dîs la nêf e va vie: sant Zuan, sant Pieri e sant Jacum
- injù ogni sant jude; insù nissun no si impace
- l'arc di sant Marc la sere, bon timp si spere, l'arc di sant Marc la doman, no ven mai sere che nol sedi pantan
- la Istadele di sant Martin daspò trê dîs e po vê fin
- no bisugne mai infidâsi dai sants che a cjiin
- no si po cjantâ e puartâ il sant
- no stâ fidâti di chei che a tirin jù i sants in glesie
- no stâ fidâti di cui che al è sant in glesie e diaul in cjase
- no stâ fidâti tai sants che a cjiin
- nol è ce fidâsi di cui che al è sant in glesie e diaul in cjase
- ocjis, cjastinis e vin a son plats di sant Martin
- ogni sant il so lumin
- ogni sant il so miracul
- ogni sant la sô cjandele
- ogni sant, piçul e grant
- par ogni sant i vûl la sô cjandele
- prin di Mai sant Jacum e Filip o cjatai, tierce dì Sante Crôs e fuì, un pôc plui tart sant Gotart, e tal doman sant Florean
- San Vicenç, grant criùre; sant Laurinç, grant cjaldure: la une e la altre pôc e dure
- sant Andree, il pes al va in sfree
- sant Andree, il purcit su la bree
- sant Andree, la trute a va in sfree
- sant Antoni di Zenâr une ore bielavuâl
- sant Antoni, il frêt al va di coni
- sant Antoni, il frêt al va in demoni
- sant Antoni, la ocje dal bonparon e tache a pogni, a Sant Valantin chê dal puarin
- sant Bartolomiu la cisile a va cun Diu
- sant Bastian cu la viole in man
- sant Benedet un par sorte, doi par jet
- sant Blâs e sante Blasiole che a preservin il cuel cun dute la gole
- sant Blâs il frêt al fâs la pâs
- sant Blâs ogni gjalinate e fâs
- sant Blâs se al cjate glace le disfâs, se no 'nt cjate ind fâs
- sant Florean cul spi in man
- sant Florean nol vûl ingjan
- sant Gregori pape la cisile a passe la aghe, passâ o no passâ e je ore di arâ
- sant in glesie, diaul in cjase
- sant Jacum e Filip, il puar al coione il ric
- sant Josef al plante la cuche, sant Michêl le gjave dute
- sant Laurinç, pulçs di puartâ vie cul buinç
- sant Luche al puarte vie la mirindute
- sant Martin al fâs il so fin
- sant Martin il most al devente vin
- sant Matie cu la manariute se al cjate glace le fruce dute
- sant Matie se al cjate glace le pare vie, se no 'nt cjate ind fâs vignî
- sant Matie, la vuite si invie
- sant Michêl che al dîs il vêr, se nol è culì, al è culì
- sant Pauli lusint, tante paie e tant formint
- sant Pauli scûr, dal Invier no sin fûr
- sant Pauli scûr, forment sigûr
- sant Pieri al faseve la barbe prin par se
- sant Pieri, la blave e plate il puieri
- sant Roc i da la clâf a ogni pitoc
- sant scugnî al è ancje murî
- sant scugnî al è un brut sant
- sant scugnî al è un grant sant
- sant scugnî al fâs lâ di rive sù
- sant Simon e jude la rave a ven madure, madure o no madure, si le met sot sieradure
- sant Simon i da la clâf al so paron
- sant Simon, e va la lodule tes rêts a tombolon
- sant Simon, manie e scufon
- sant Valantin al fâs il malefin
- sant Valantin al glace il curisin
- sant Valantin al inglace la roie cun dut il mulin
- sant Vît cjataitmi il marît, sant Modest cjataitmal di sest, sante Cressence no stait a lassâmi cence
- sant Zorç si bute la cjalce fûr pe cort
- sant Zuan al fâs viodi l'ingjan
- sant Zuan nol imbroie une code di cjan
- sant Zuan nol mangje corean
- sant Zuan nol mangje peçots
- sante Agnese, mieç fen e mieze spese
- sante Barbare benedete vuardaitnus dal ton e de saete
- sante Barbare e sant Simon vuardaitnus dal lamp e dal ton
- sante Catarine cent gjambars par tanine
- sante Catarine e mene il frêt cu la caretine
- sante Catarine la nêf a la culine, sant Bastian la nêf al mont e al plan
- sante Catarine o sîs o siet co vigne, spietimi a sant Tomât che o vignarai cul cjar cjamât
- sante Luzie il frêt al cuzie
- sante Luzie il frêt si invie
- sante Redegonde la sape sot de gronde
- scherce cui fants e lasse stâ i sants
- scherce cui fants ma lasse in pâs i sants
- scomence che po ogni sant al jude
- se a 'nt fos, se a 'nd ves, se a 'nt sarès a son trê sants che no fasi miracui
- se a 'nt fos, se a 'nd ves, se a 'nt sarès a son trê sants che no judin
- se a 'nt fos, se a 'nt sarès e se a 'nd jere, a son trê sants che no judin
- se a 'nt fossin, se a 'nd vignissin, se a 'nd vessin, a son trê sants che a durin dut l'an
- se a sant Bartolomiu al è bon timp, al è bon timp dute la vendeme
- se a sant Bartolomiu al jeve il soreli clâr, o vin zulugne prin dai Sants
- se al è bon timp a sant Zorzon, siet bogns timps e un bon timpon
- se al è bon timp il dì di sant Zorzon, la vendeme a va benon
- se al plûf a sant Laurinç, la campagne le vinç
- se al plûf a sant Zorzon, siet montanis e un montanon
- se al plûf il dì di sant Barnabè, e cole la ue fin che a' nd è
- se al plûf il dì di sant Zorç, il cavalîr al va te cort
- se al plûf il dì di sant Zorzon, la vendeme a va malon
- se al svinte a sant Grivôr, lu vin cuarante dîs a fâ rumôr
- se al svinte a sant Valantin, cuarante dîs nol à fin
- se al tone il dì di sant Zorç, dutis lis coculis a van te cort
- se Diu al vûl, bisugne rispietâ la sô sante man
- se sant Pieri nol vierç la puarte, no si po lâ in paradîs
- tiere sante e aghe sante a fasin pantan
- vuê al è sant Benedet se nol pie di vert al pie di sec