preocupâsi  pre|o|cu|pâ|si  [AF]

  1. v.pron.intr. cjatâsi intune cundizion di malstâ psicologjic pe prevision che al puedi sucedi alc di mâl, di negatîf, che alc al puedi lâ in piês e v.i.lis discussions in famee a lerin simpri plui pes lungjis. Toni ju lassave dî, ma Taresie, ven a stâi la 'Sese, invezit e scomençà a preocupâsi (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni); preocupaitsi, cuant che a cirin di gjavâus lis lidrîs dal umôr de tiere e de storie dulà che o vês vivût voaltris (Francesc Placerean, La vite di chest mont, cence un pôc di spirt, e devente brute e insopuartabile)
    Sin. stâ in ansie , stâ in pinsîr , pinsirâ , metisi in pinsîr , jessi in pinsîr
  2. v.pron.intr. meti impegn par rivâ a un risultât[Cavedalis] al si preocupà di meti dongje e tignî unît un esercit di cuasi vincj mil oms fra lis diviersis armis (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)
    Sin. bacilâ , badâ , interessâsi , pensâ , premurâsi , impegnâsi , viodi , stâ daûr