ort  /ò-/  ort  [FO]

  1. s.m. toc di teren, par solit sierât e dongje de cjase, là che si fasin cressi plantis di mangjâo varessis di viodi, vie pe Sierade, ce braidis plenis di pomârs cjamâts e ce orts plens di verdure che e fâs vignî la aghegole (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini); un ort dut ben sestât cu la tarabanule tal cjaveçâl, sot il murut de filiade (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); la Mabile e jes intal ort daûr de cjase a ricuei cualchi alc pal gustâ. E e viôt Tin che al spessee a cjoli sù pomodoros, dut gobo e in cidin, cuntun zei (Meni Ucel, Mangjativis)
    Cfr. strop , jeche , cumiere , agâr , bearç , broili , braide , cjamp , ortaie , ortolan
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • bisugne salvâ l'ort pes verzis
  • cui che al à un sôl cjamp al fâs un ort, cui che al à un sôl fi al fâs un porc