individuâ  in|di|vi|du|â  [FO]

  1. v.tr. cognossi o determinâ cun precision la identitât, la posizion, lis carateristichis di cdn. o di alc, ancje astratAne e cjale curiose la espression di chei altris viazadôrs come se e volès individuâ in chei oms anonims il so potenziâl amiradôr (Fabian Ros, Loreak, flôrs e cinise); daûr dal profîl «cualitatîf» (religjon, etnie, lenghe…) si puedin individuâ diviersis tipologjiis di minorance (Marc Stolf, Minorancis linguistichis); si trate di tirâ lis sumis […] par individuâ cun clarece il percors che o vin di fâ tal imediât (Silvana Fachin Schiavi, I dîs agns de leç n. 482/99)
    Sin. cognossi , ricognossi , determinâ , cjatâ , cjatâ fûr , scuvierzi , identificâ
  2. v.tr. filos., mat. determinâ un ent daûr des sôs proprietâts