incrosadice
/-dì-/
in|cro|sa|di|ce
[BF]
-
s.f.
l'incrosâ, l'incrosâsi e il lôr risultât
-
s.f.
pont li che dôs o plui stradis si incrosin:
ogni incrosadice a ere la pousse cu la leture dal Vanseli (Celestino Vezzi, Las Rogassions)
Sin. crosere
, crosade1
, incrosadure
-
s.f.
individui gjenerât partint di individuis di specie diferente o di varietât diferente
Sin. incrôs
, incrosadure
, incrosament
-
s.f.
situazion o fat che al impedìs o che al è dificil di comedâ:
i sju vegnarai sù a sgjarpedâ un cimi (ben sji intint conche a na 'n è incrosadiças di ati gjenar) (Antonio Roja, cit. in Carlo Tolazzi, Lettere friulane di Antonio Roja)
Sin. inconvenient
, intric
, fastidi