fugarel  /-èl/  fu|ga|rel  [CO]

  1. s.m. fûc avonde piçuldut l'an si faseve fûc cu la torbe, un fugarel cence flame che al jemplave pardut di une puce che si tacave intor e di fum che al faseve dulî i voi (Pieri Menis, Il cuader de none)
    Sin. fugarele , fugarice
    Var. fugareli , fugarili , fogarel
    Cfr. fûc
  2. s.m. fûc, ancje grant, fat tal viert, soredut pe Epifanie o par altris fiestisa pene fûr tal mieç de strade si impià un fugarel di cjanussis, e altris inmò jù pe Contrade Disot, e ucadis sul pontesel de Roste e i fruts cu lis torcis impiadis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
    Sin. pignarûl , paiarûl , fughere , panevin , boreon , fugarice , burielon , pignarili , fugaron , tamosse , fugarele
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl