fugarel
/-èl/
fu|ga|rel
[CO]
-
s.m.
fûc avonde piçul:
dut l'an si faseve fûc cu la torbe, un fugarel cence flame che al jemplave pardut di une puce che si tacave intor e di fum che al faseve dulî i voi (Pieri Menis, Il cuader de none)
Sin. fugarele
, fugarice
Var. fugareli
, fugarili
, fogarel
Cfr. fûc
-
s.m.
fûc, ancje grant, fat tal viert, soredut pe Epifanie o par altris fiestis:
a pene fûr tal mieç de strade si impià un fugarel di cjanussis, e altris inmò jù pe Contrade Disot, e ucadis sul pontesel de Roste e i fruts cu lis torcis impiadis (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
Sin. pignarûl
, paiarûl
, fughere
, panevin
, boreon
, fugarice
, burielon
, pignarili
, fugaron
, tamosse
, fugarele