fredure  /-ù-/  fre|du|re  [BF]

  1. s.f. cundizion di frêt, di temperadure bassebisognôs di gaban par la fredura (Zuan Josef Busiç, La Gjeorgjica di Virgjili)
    Sin. frêt , criùre
  2. s.f. (fig.) maniere di tratâ cence afiete cence cheste base / laran di mâl in piês, / freduris e bruts estros / e dopo cualchi mês / tramontarà in premure / la lôr lune di mîl, / sucedaran lis pachis / a un tratament zentîl (Zaneto, Un bon rimiedi)
    Cfr. fredece
  3. s.f. malstâ che al ven in reazion al fat di vê cjapât frêt, cun sierament di nâs, stranudadis e in cualchi câs mâl di cuel, tos o ancje fierepar lis doiis, bugnons e pontis, / panariçs, pidins, freduris, / [...] / la polente va benon (Toni Broili, Filipiche sgnocolose)
    Sin. rafredôr , sfredade , disfredade , costipazion
  4. s.f. (fig.) robe di pocje impuartance, di nissun valôr"L'è un florin di fature", / dîs la sartore, "orès il paiament". / "Oh! nancje un bagatin par ste fredure / no intint di dâ", al respuint (Pieri Çorut, Antigaiis)
    Sin. fufigne , naine , cagnere
  5. s.f. conte o osservazion anedotiche di nissun impegn, soredut par divertî in maniere paradossâl[...] al ere un bon diaulat, / pront al bacan, al scherç, a la fredure, / al scriveve poesiis dal dit al fat / sence pretesis di leterature (Josef Bertuç, Se une dì, par chê tâl combinazion)
    Sin. fufigne