rafredôr
ra|fre|dôr
[CO, TS]
-
s.m.
med.
malstâ che al ven in reazion al fat di vê cjapât frêt, cun sierament di nâs, starnudadis e in cualchi câs mâl di cuel, tos o ancje fiere:
se no pense biel prest a mudâ vite, / e a vuardâsi dai scherçs de la stagjon, / i vegnarà pai trois un rafredôr / di mandâle a la svelte al Creatôr (Pieri Çorut, Il Strolic furlan par l'an 1821);
al veve rafredôr, si cjate a sei cence façolet di nâs (Popolâr - Andreina Nicoloso Ciceri, L'avôt di Sante Brigjide - Racconti popolari friulani I);
e cjape il rafredôr dôs voltis al mês, vie pal Unviar (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini)
Sin. fredure
, sfredade
, disfredade
, costipazion