domeâ  do|me|â  [CO]

  1. v.tr. fâ che un animâl, soredut un cjaval, si usi a ubidî e a jessi sometût
    Var. domâ
    1. fâ che un animâl al ubidissi intun ciert moment
  2. v.tr. rivâ a tignî cdn. o alc, sedi materiâl che imateriâl, sot dal propri control o domini"Inte vite, des voltis lis robis si rive a domeâlis, e des voltis a son lis robis che ti domein e ti tibiin te" (Ivano Urli, Storie di Min); ca, la aga era parona da tiara e dal sîl; e àn vût vora a domeâla (Ferruccio Tassin, Sant Nicolò di Ruda)
    Sin. pleâ , dominâ , sotanâ , someti , somerzi