desideri  /-ér-/  de|si|de|ri  [AF]

  1. s.m. sensazion di volê cun fuarce alc o cdn.al vai par desideri de patrie lontane (Catarine Percude, Il cjan blanc di Alturis); lui l'è possedût da smisurâts desideris di ambizion e cjata simpri ostacui a sodisfâju (Zuan Luîs Filli, Il diau sul Studeniz)
    Sin. brame , gole , passion , pice , pitic , sbisiament , sen2 , smanie , voie
    1. ce o cui che al è ogjet di chê sensazionsavês che il mio plui grant desideri al è chel di vivi sôl, in pâs e caritât cu la mê anime (Zuan Lurinçon, La Madalene)