torent  /-ènt/  to|rent  [CO]

  1. s.m. cors di aghe di puartade no masse grande che e mude une vore daûr des stagjons, e dispès al reste ancje cence aghetorents, boscs, flums, cjiscjei, rivieris (Toni Broili, I trucs furlans 1847); chel borc si clame «Borc di Lavie» parcè che di li al passe un torent che apont si clame Lavie (Luzie Modotti, Li dai nonos)
    Sin. riu , rivuat , riul
    Var. torint
  2. s.m. (fig.) grande cuantitâtal rive in Domo l'acompagnament / cun daûr un torent / di popul passionât (Pieri Çorut, In muart di Mons. Tomadin)
    Sin. flum , mâr1 , slac , sdrum , sdrume , grum